TRACTAT DE PINTURA HOLOCINÈTICA
por K-soul

 

La investigació i el treball dels grans mestres de la pintura del segle XX expressen, entre altres coses, el desig d’incorporar el temps i el moviment en l’obra pictòrica. L’ús de la pantalla electrònica com a tela dinàmica i el fet de pintar directament amb la llum, resolen aquest problema.

- La història de l’art s’efectua per la llum -

Quadre del segle XXI : "Jardin Cosmique DYNAGRAM" - © K-soul

 

 

 

 

Preliminar cromÀtic

L’adquisició d’una nova facultat, sovint significa la pèrdua d’una altra. L’ús de la pantalla electrònica i la capacitat d’integrar el moviment en l’estructura pictòrica, impliquen la pèrdua de la profunditat i la qualitat dels pigments naturals. L’artista s’enfronta a uns colors digitals exempts de complexitat i profunditat.

       

La qualitat i la profunditat d’un color revelen els processos i el dolor de la seva gènesi. La profunditat està vinculada amb la seva biografia. Un home amb una biografia estèril i una vida buida, és un home sense profunditat i sense personalitat. És un home pla i buit igual que un pigment sintètic d’origen tecnoindustrial. Aquest pigment, anomenat  de síntesi, igual que la llum electromagnètica de la pantalla electrònica, produeix un color perfecte, pla i sense incidents. Aquest pigment derivat de processos naturals té una profunditat que expressa una aventura. Aquesta aventura és la vida del color, una complexa simfonia interior. Un color acrílic és buit. El color de qualsevol flor produeix un espectacle cromàtic enlluernador.

El pigment natural es produeix per l’embruix de la llum en la substància. Durant complexos processos bioquímics, la llum produeix uns processos catabòlics, hàbilment destructius. La vida mor en els sabors, els colors i les olors. La llum s’integra en la cúspide de la planta. El color expressa la tràgica lluita entre llum i tenebres (Goethe). Per l’artista, la creació a partir d’una llum tecnològica mòrbida, hauria de portar una reflexió fonamental: com produir una profunditat cromàtica, com insuflar una dignitat cromàtica a l’obra.

El fet de conèixer la gènesi dels pigments en la naturalesa és una ajuda inestimable. L’observació intensiva d’un color permet descobrir-ne els secrets dinàmics i temporals. Els moviments i la vida interior d’un color ens revelen la seva biografia. La profunditat temporal d’un color es tradueix en una complexa i matisada estructura de velocitats variables. És la base de la perspectiva intensiva, la creació de l’espai qualitatiu.

 Un color mort que torna a cobrar vida, relata un periple concret en el si del món espiritual. L’artista ha de treure els colors de la seva obra holocinètica del món espiritual. Aquest pas obliga l’artista a integrar-se plenament en la profunditat i la vida dels colors. Ha de sorgir de si mateix en moments de gràcia. La biografia de l’artista es torna biografia del color. La sensibilitat de l’artista li mostrarà la finalització d’aquest procés. En aquest sentit, l’artista pren el lloc del sol i de l’univers pel que fa a la gènesi del pigment natural. La biografia natural es torna biografia humana. Aquest enfocament aporta la qualitat cromàtica indispensable per a una creació pictòrica holocinètica.

Des d’un punt de vista tècnic, la profunditat d’un color electrònic es pot produir superposant vels de colors, estructurats i matisats per la mà humana. Cada vel té un ritme de vibració i de pulsació particular i, en més o menys mesura, deixa aparèixer de forma dinàmica els colors que  es troben al fons. Cada vel és una mena de capa de memòria d’una biografia, una  etapa, un dolor o una alegria. Se superposen i forgen una personalitat.

Per integrar vida i profunditat al color digital, cal que neixi un ésser viu. Aquest naixement requereix una delicada atenció i una responsabilitat total. Quan, d’aquesta manera, el color adquireix dignitat cromàtica, es pot començar a desplegar l’expressió del llenguatge pictòric.

 

 

 

L’acte pictòric

Tot el coneixement científic és un enriquiment de l’art holocinètic: la geometria, les matemàtiques, l’astrofísica, la medicina, la fisiologia, les funcions i els processos de metamorfosi de les formes i els colors (Goethe), l’expressió de les lleis musicals en els processos químics i bioquímics (la valència dels elements químics, la simpatia i l’antipatia que es tenen entre si, la cohesió en les estructures moleculars on cada element s’uneix a d’altres tal com fan els arpegis dels acords musicals, l’equilibrada harmonia de la vuitena i del byte perifèric, el quadre de Mendeleiev, el solfeig, etc.)

El llenguatge pictòric és el mitjà pel qual el logos, el verb còsmic, produeix al món formes, colors i metamorfosis. Aquests elements pictòrics interactuen seguint una ortografia, una sintaxi, una gramàtica, una puntuació i un ordre precisos. Estan estructurats d’acord amb un pensament, un sentiment i una voluntat poètica. El domini progressiu d’aquestes lleis condueix l’artista des d’un balboteig inicial fins a la riquesa d’una poesia infinita. Aquestes lleis es poden observar i estudiar tant en la naturalesa com en el nostre món de pensament, sentiment i voluntat. L’obra pictòrica, tan ben caracteritzada per Paul Klee, consta d’un esquelet, tendons, músculs, òrgans,etc. Expressa el verb creador de l’artista.

El quadre es converteix en poesia pictòrica. La poesia permet penetrar, gràcies a les nostres facultats intuïtives, en els misteris de l’home i els de l’univers. Quan la poesia pictòrica es posa en moviment, es torna pintura holocinètica. La poesia de la pintura holocinètica s’expressa tant en el desplegament temporal com en el moment congelat. La pintura holocinètica fixa es torna digital.

 

 

 

Gènesi d’una pintura holocinètica

Es dóna forma al color ennoblit. Igual que un òrgan, aquesta forma s’integra a un bioritme, una contracció i expansió rítmica (procés–color–forma–ritme).

Cada òrgan pictòric es forma per separat i s’integra a un organisme que el supera, un ésser de llum neix a la vida, un ésser de pensament. La metamorfosi de les plantes i l’estudi de l’embriogènesi des de la perspectiva de les diverses medicines dóna una ajuda gens menyspreable per assolir aquesta fase.

La poesia d’un quadre holocinètic s’expressa per la vida i la mort d’un ésser de llum. La vida d’un ésser de llum oscil.la entre processos orgànics i estructures geomètriques. Durant la vida, s’integren “patologies” pictòriques. Aquestes deformacions o desequilibris cromàtics es resolen amb uns procediments terapèutics pictòrics.

L’activitat de l’ésser de llum es porta a terme en una estructura arquitectònica canviant, en què es revela la terra d’origen del quadre així com els diversos matisos que adquireix amb el temps. Les possibilitats són infinites.

        

 

 

 

       

 

 

 

      

 

 

 

 

K-soul

 


 

Home