La investigació i el treball dels grans mestres de la
pintura del segle XX expressen, entre altres coses, el desig d’incorporar
el temps i el moviment en l’obra pictòrica. L’ús de la pantalla
electrònica com a tela dinàmica i el fet de pintar directament amb
la llum, resolen aquest problema.
L’adquisició d’una nova facultat, sovint significa la pèrdua d’una
altra. L’ús de la pantalla electrònica i la capacitat d’integrar el
moviment en l’estructura pictòrica, impliquen la pèrdua de la
profunditat i la qualitat dels pigments naturals.
L’artista s’enfronta a uns colors digitals exempts de complexitat i
profunditat.
La qualitat i la profunditat d’un color revelen els processos i el
dolor de la seva gènesi. La profunditat està vinculada amb la seva
biografia. Un home amb una biografia estèril i una vida buida, és un
home sense profunditat i sense personalitat. És un home pla i buit
igual que un pigment sintètic d’origen tecnoindustrial. Aquest
pigment, anomenat de síntesi, igual que la llum electromagnètica de
la pantalla electrònica, produeix un color perfecte, pla i sense
incidents. Aquest pigment derivat de processos naturals té una
profunditat que expressa una aventura. Aquesta aventura és la vida
del color, una complexa simfonia interior. Un color acrílic és buit.
El color de qualsevol flor produeix un espectacle cromàtic
enlluernador.
El pigment natural es produeix per l’embruix de la llum en la
substància.
Durant complexos processos bioquímics, la llum produeix uns
processos catabòlics, hàbilment destructius. La vida mor en els
sabors, els colors i les olors.
La llum s’integra en la cúspide de la planta. El color expressa la
tràgica lluita entre llum i tenebres (Goethe). Per l’artista, la
creació a partir d’una llum tecnològica mòrbida, hauria de portar
una reflexió fonamental: com produir una profunditat cromàtica, com
insuflar una dignitat cromàtica a l’obra.
El fet de conèixer la gènesi dels pigments en la naturalesa és una
ajuda inestimable. L’observació intensiva d’un color permet
descobrir-ne els secrets dinàmics i temporals. Els moviments i la
vida interior d’un color ens revelen la seva biografia. La
profunditat temporal d’un color es tradueix en una complexa i
matisada estructura de velocitats variables. És la base de la
perspectiva intensiva, la creació de l’espai qualitatiu.
Un color mort que torna a cobrar vida, relata un periple concret en
el si del món espiritual. L’artista ha de treure els colors de la
seva obra holocinètica del món espiritual. Aquest pas obliga l’artista
a integrar-se plenament en la profunditat i la vida dels colors. Ha
de sorgir de si mateix en moments de gràcia. La biografia de l’artista
es torna biografia del color. La sensibilitat de l’artista li
mostrarà la finalització d’aquest procés. En aquest sentit, l’artista
pren el lloc del sol i de l’univers pel que fa a la gènesi del
pigment natural. La biografia natural es torna biografia humana.
Aquest enfocament aporta la qualitat cromàtica indispensable per a
una creació pictòrica holocinètica.
Des d’un punt de vista tècnic, la profunditat d’un color electrònic
es pot produir superposant vels de colors, estructurats i matisats
per la mà humana.
Cada vel té un ritme de vibració i de pulsació particular i, en més
o menys mesura, deixa aparèixer de forma dinàmica els colors que es
troben al fons. Cada vel és una mena de capa de memòria d’una
biografia, una etapa, un dolor o una alegria. Se superposen i
forgen una personalitat.
Per integrar vida i profunditat al color digital, cal que neixi un
ésser viu. Aquest naixement requereix una delicada atenció i una
responsabilitat total. Quan, d’aquesta manera, el color adquireix
dignitat cromàtica, es pot començar a desplegar l’expressió del
llenguatge pictòric.
L’acte
pictòric
Tot el coneixement científic és un enriquiment de l’art holocinètic:
la geometria, les matemàtiques, l’astrofísica, la medicina, la
fisiologia, les funcions i els processos de metamorfosi de les
formes i els colors (Goethe), l’expressió de les lleis musicals en
els processos químics i bioquímics (la valència dels elements
químics, la simpatia i l’antipatia que es tenen entre si, la cohesió
en les estructures moleculars on cada element s’uneix a d’altres tal
com fan els arpegis dels acords musicals, l’equilibrada harmonia de
la vuitena i del byte perifèric, el quadre de Mendeleiev, el solfeig,
etc.)
El llenguatge pictòric és el mitjà pel qual el logos, el verb còsmic,
produeix al món formes, colors i metamorfosis. Aquests elements
pictòrics interactuen seguint una ortografia, una sintaxi, una
gramàtica, una puntuació i un ordre precisos. Estan estructurats d’acord
amb un pensament, un sentiment i una voluntat poètica. El domini
progressiu d’aquestes lleis condueix l’artista des d’un balboteig
inicial fins a la riquesa d’una poesia infinita. Aquestes lleis es
poden observar i estudiar tant en la naturalesa com en el nostre món
de pensament, sentiment i voluntat. L’obra pictòrica, tan ben
caracteritzada per Paul Klee, consta d’un esquelet, tendons, músculs,
òrgans,etc. Expressa el verb creador de l’artista.
El quadre es converteix en poesia pictòrica.
La poesia permet penetrar, gràcies a les nostres facultats
intuïtives, en els misteris de l’home i els de l’univers.
Quan la poesia pictòrica es posa en moviment, es torna pintura
holocinètica. La poesia de la pintura holocinètica s’expressa tant
en el desplegament temporal com en el moment congelat. La pintura
holocinètica fixa es torna digital.
Gènesi d’una pintura holocinètica
Es dóna forma al color ennoblit. Igual que un òrgan, aquesta forma
s’integra a un bioritme, una contracció i expansió rítmica (procés–color–forma–ritme).
Cada òrgan pictòric es forma per separat i s’integra a un organisme
que el supera, un ésser de llum neix a la vida, un ésser de
pensament. La metamorfosi de les plantes i l’estudi de l’embriogènesi
des de la perspectiva de les diverses medicines dóna una ajuda gens
menyspreable per assolir aquesta fase.
La poesia d’un quadre holocinètic s’expressa per la vida i la mort
d’un ésser de llum. La vida d’un ésser de llum oscil.la entre
processos orgànics i estructures geomètriques. Durant la vida, s’integren
“patologies” pictòriques. Aquestes deformacions o desequilibris
cromàtics es resolen amb uns procediments terapèutics pictòrics.
L’activitat de l’ésser de llum es porta a terme en una estructura
arquitectònica canviant, en què es revela la terra d’origen del
quadre així com els diversos matisos que adquireix amb el temps.
Les possibilitats són infinites.